Dia 9 : Oklahoma City - Amarillo

Avui ha estat un dels millors dies del viatge, tenim la sensació de que cada dia és millor que l’anterior descobrint llocs i anècdotes. La primera parada és a Elk City, un poble que encara intenta explotar la ruta 66 i ha muntat un old town a l’estil far west bastant artificial, però curiós de veure, incloent un museu de la ruta. El més divertit és fer un cafè, el millor que hem fet de moment, en una mena de cafeteria-sala d’estar d’una casa, on la propietària, Rebecca (una mena de cantant de country), ens rep al sofà i ens fa signar al llibre de visites, quan marxem s’acomiada pràcticament resant per nosaltres i perque el nostre viatge vagi bé.

La següent parada, ja a l’estat de Texas, és a Shamrock, poble en total decadència (nosaltres l’anomenem poble-ferralla), ple de benzineres abandonades, cases mig derruides, ningú pel carrer (això sí, 7 o 8 esglésies de tot tipus)...anem a un supermercat a comprar fruita (sí, de tant en tant mengem fruita), i parlem amb l’store-manager, que ens diu “Where the hell is Barcelona?”, a part d’esmentar-nos les “stupid texan laws” com ara la llei seca que hi ha en aquest poble...

Un cop a Amarillo, regategem en uns quants motels fins a trobar un bon lloc per dormir, després anem al Cadillach Ranch, un dels punts més mítics de la ruta 66 situat als afores. Es tracta de 10 Cadillachs dels anys 60 semienterrats per un excèntric milionari, on tothom que para pot pintar un graffiti amb un dels molts pots de pintura que hi ha escampats. Per cert, allà trobem una banda de motards fent graffitis, de fet n’hem vist molts fent la ruta durant aquests dies. Ara ve l’anècdota del dia, decidim anar a fer el toc a un bar anomenat Hooters on 20 cheerleaders ens reben amb entusiasme...seria escandalós un bar així a Girona, quin espectacle!

I després, el plat fort, hem estat tot el dia pràcticament en dejú per disfrutar al famós Big Texan Steak Ranch, on ens esperen 5 mega-entrecots de 20 unces. Aquest restaurant és un autèntic show americà, ambientat a l’estil de Texas…les cambreres vestides de l’oest, les estovalles de pell de vaca, una banda d’octogenaris tocant country...i una gran taula elevada al mig amb un cronòmetre on, per sort, veiem com dos individus de 2x2 metres intenten el repte de menjar-se el bistec de 2 kg amb guarnició en menys d’una hora. Després d’aconseguir menjar-nos els nostres entrecots i fer unes fotos als dos paios en qüestió (que queden molt lluny d’aconseguir el repte), sortim rodolant del local fins al motel.

Tot penjant l’estelada al balcó, us desitjem a tots una bona diada!!!