Quan decidim sortir de Las Vegas al matí ens trobem amb una sorpresa a la porta de l’hostal, un yonki a terra i bastants policies intentant reanimar-lo...de cop i volta apareixen ambulància i bombers...l’altra cara de Las Vegas!
Abandonem la ciutat del pecat en direcció a l’oest, hem triat l’opció de travessar el Death Valley perquè ens sembla més emocionant creuant el famós desert i passar pel “Lower Point”, el punt més baix i calurós d’Amèrica, situat a 82 metres sota el nivell del mar. Ens aprivisionem de molts litres d’aigua, menjar i gasolina per si de cas, i comencem a devorar quilòmetres...cap al migdia, després de recórrer ja mig desert, la temperatura comença a arribar a cotes alarmants, superem els 45ºC, l’aparença ja és de desert, i a més el motor es comença a escalfar. Baixem l’aire condicionat i més tard sortim a fer fotos i notar l’ambient...brutal!! La sensació d’afogament és palpable, i a més l’entorn acompanya, és tètric i desolador, estem ja al Badwater, un infinit llac de sal completament sec, aguantem durant 10 minuts i tornem al cotxe ràpidament...prou fotos!!
Constantment el paisatge va canviant, durant una estona hi ha desert, després hi ha zones de sal, després hi ha muntanyes sense vegetació, i finalment ens sorprèn un paisatge més propi d’un altre planeta, tot és de color vermellós i completament sec. Després d’algunes últimes pujades que fan patir de valent el motor del cotxe, comencem a veure la llum, el paisatge ja és verd, fa estona que hem entrat a Califòrnia i el nostre destí, Mammoth Lakes, està situat a moltíssima alçada, gairebé 2000 metres sobre el nivell del mar, un encantador poble on totes les cases estan rodejades d’arbres, a més passem dels 45ºC del Death Valley als 15ºC de Mammoth Lakes en poc menys de 3 hores.
A l’hostal un indivinidu una mica pesat torna a posar a prova el nostre nivell d’anglès, l’accent californià és definitivament el més difícil d’entendre de tots. El tipus ens confón amb uns ciclistes professionals ja que demà hi ha una cursa televisada de BTT al poble. El dia acaba amb altres dos personatges anecdòtics, el primer és el conserge del motel que, intuïm, ha treballat les 16 hores seguides que hem estat allà....l’altra és la cambrera pagesota del bar del poble on anem a sopar. Have a good night!
Abandonem la ciutat del pecat en direcció a l’oest, hem triat l’opció de travessar el Death Valley perquè ens sembla més emocionant creuant el famós desert i passar pel “Lower Point”, el punt més baix i calurós d’Amèrica, situat a 82 metres sota el nivell del mar. Ens aprivisionem de molts litres d’aigua, menjar i gasolina per si de cas, i comencem a devorar quilòmetres...cap al migdia, després de recórrer ja mig desert, la temperatura comença a arribar a cotes alarmants, superem els 45ºC, l’aparença ja és de desert, i a més el motor es comença a escalfar. Baixem l’aire condicionat i més tard sortim a fer fotos i notar l’ambient...brutal!! La sensació d’afogament és palpable, i a més l’entorn acompanya, és tètric i desolador, estem ja al Badwater, un infinit llac de sal completament sec, aguantem durant 10 minuts i tornem al cotxe ràpidament...prou fotos!!
Constantment el paisatge va canviant, durant una estona hi ha desert, després hi ha zones de sal, després hi ha muntanyes sense vegetació, i finalment ens sorprèn un paisatge més propi d’un altre planeta, tot és de color vermellós i completament sec. Després d’algunes últimes pujades que fan patir de valent el motor del cotxe, comencem a veure la llum, el paisatge ja és verd, fa estona que hem entrat a Califòrnia i el nostre destí, Mammoth Lakes, està situat a moltíssima alçada, gairebé 2000 metres sobre el nivell del mar, un encantador poble on totes les cases estan rodejades d’arbres, a més passem dels 45ºC del Death Valley als 15ºC de Mammoth Lakes en poc menys de 3 hores.A l’hostal un indivinidu una mica pesat torna a posar a prova el nostre nivell d’anglès, l’accent californià és definitivament el més difícil d’entendre de tots. El tipus ens confón amb uns ciclistes professionals ja que demà hi ha una cursa televisada de BTT al poble. El dia acaba amb altres dos personatges anecdòtics, el primer és el conserge del motel que, intuïm, ha treballat les 16 hores seguides que hem estat allà....l’altra és la cambrera pagesota del bar del poble on anem a sopar. Have a good night!
1 comentari:
Ei sexys!! heu sobreviscut els 5 de Las Vegas!
de -85m a 2000m i de 45º a 15º? heavy day! aixs la neurona...
Cuideu-vos!
petonssss
Publica un comentari a l'entrada