Doncs el taxista en qüestió, que segons ens va dir va ser jugador de futbol de l’Olympique de Marsella i va jugar amb en Papin i en Thuram, volia cobrar només en efectiu per gastar-s’ho aquesta nit en una whiskeria (a New York el normal és pagar els taxis amb targeta de crèdit, els mateixos ocupants al seient de darrera tenim el lector de targetes).
Un cop a Chicago veiem que l’hostal, aquest cop sí, mola un ou...travessem tot el Downtown chicaguenc (com es diran els habitants de Chicago???) i sopem a Elm Street...mirem l’ambient típic americà de la zona (cotxes de luxe, gent super obesa, restaurants de fast food, pubs amb el terra ple de cacauets, I bars amb cistelles de bàsquet!).
Acabem la jornada fent un twenty-one (unes cistelles) en un pub, cosa obligatoria a la ciutat de Michael Jordan, i a més a més fem unes partidetes de ping pong a l’hostal abans d’anar a dormir. Sweet home Chicago!!
3 comentaris:
Carai!! quina foto!! sembleu professionals de la fotografia!!
Yeah!! it's a wonderful photo!
I want see more!!
kissessss
Un brindis a la salut del gangster nº1 Al Capone.
Salut i força.
Att. Capo
Publica un comentari a l'entrada