Dia 14: Page - Williams (Antelope Canyon)

Tot esmorzant al motel de Page (bon motel I bones barbacoes però sense persianes….el sol d’Arizona surt a les 05.45!!) ens trobem casualment el poli nacional I la seva dona donut en mà...què petita és Amèrica! Tornem a intercanviar impressions i ens dirigim al llac Powell…no sabem perquè li diuen llac perquè per nosaltres és un pantà....i a més a més clarament. Petita decepció el llac, però a continuació hi ha un nou plat fort, l’Antelope Canyon, una altra obra mestra de la natura. Es tracta d’un canyó tan estret que té l’amplada justa perquè hi passi una persona, una mena de cova amb parets curvilínies i escletxes al sostre per on entra la llum. Triem la millor hora per anar-hi, entre 11:00 i 13:00, ja que el sol gairebé no pot penetrar dins una escletxa tan prima, donant uns jocs de llum màgics. Només es permet la visita amb companyia d’un guia Navajo...el nostre guia va ser un navajo-rapero molt poc sociable que responia amb monosíl.labs a les nostres preguntes.El recorregut dura uns 45 minuts però se’ns fan curtíssims ja que la visita és realment impressionant.
Després de dinar ens dirigim a l’oest retrobant-nos de nou amb la ruta 66...quina il.lusió tornar-la a trobar!! A ritme d’AC/DC entrem a Williams, busquem un motel el més ràpid possible per tenir un primer contacte amb el Grand Canyon, que visitarem demà en helicòpter.

La Visita al Grand Canyon és impactant, supera de llarg les nostres expectactives i evidentment totes les imatges que havíem vist en revistes i vídeos...indescriptible. Com que són les 18:00 creiem que ens dóna temps de fer la ruta Bright Angel Trail, de 10 km, una de les rutes senderistes més populars del canyó. La baixada fins al riu Colorado, que no podem completar per poc temps perquè se’ns fa de nit, és molt empinada, tot i així podem disfrutar d’un paisatge increïble durant una horeta, rodejats d’excursionistes i cabres salvatges. No tenim més remei que pujar corrents perquè el sol d’Arizona surt aviat però també es pon de cop, enganxant-nos a la part més baixa. Esbufegant conseguim arribar adalt, durant un moment ens hem acollonit perquè no es veia res i no arribàvem mai. El sopar a Williams és molt recomfortant, recordant les sensacions brutals viscudes durant el dia, al mític restaurant-gasolinera-botiga Cruiser’s 66 Dinner i provant unes estrambòtiques cerveses marca Grand Canyon....dolentíssimes!! Have a good night!!