Avui comencem a fer trams de la ruta 66 original, que circula al costat de l'autopista. De fet avui l'etapa ha estat molt llarga (801 km!) però han passat moltíssimes coses...impossible explicar-ho tot. Al matí anem a les Meramec Caverns, coves on es refugiava el bandoler Jesse James i la seva banda, molt espectaculars. Més tard fem un homenatge als Simpsons i parem a Springfield a buscar el bar de Moe...fem moltes voltes per la ciutat (per cert, ens volíem fer una foto amb el cartell de la ciutat i no n'hem vist cap, ni a l'entrada ni a la sortida!!) total que parem en un buffet lliure a dinar en un restaurant anomenat Golden Corral, on per 10$ pots menjar de tot lo imaginable...pràcticament en plan medieval...massa!! L'anècdota és el tipus de clientela que hi ha, alguns són obesos espectaculars, veterans de guerra del Vietnam, una família amish, una colla de sudistes, i sobretot una cambrera molt amable, la senyoreta Robin.
Ben tips seguim la ruta i decidim parar a mitja tarda en un poble a l'atzar...quin descobriment, molt millor que ahir a Chenoa!! El poble es diu Vinita, i ara sí, al entrar-hi sembla que viatgis 50 anys enrere en el temps...aqui no hi ha gaire riquesa, els cotxes són vells i la forma del poble és com un camping, tot de cases de fusta en parcel.les rectangulars, una gran part de cases estan abandonades i ruinoses, hi ha 3 o 4 barberies super antigues, botigues d'antiguitats amb tota mena de porqueries inservibes...el més bo és veure el sheriff del poble recollint la seva nena de l'escola amb el cotxe oficial, mentre condueix es beu una Pepsi i amb l'altra mà parla pel mòbil!!!
Continuem devorant quilòmetres, els últims 100 trobem el primer semi-huracà, una tormenta brutal que ens anava perseguint tot el dia i ens acaba atrapant a prop d'Oklahoma, tot i així sembla que la tormenta va cap al sud i ens deixa via lliure, parem a fer el toc en un restaurant mexicà que ens obsequia amb uns nachos (el poble es tan petit que no surt ni al mapa que portem!!), i finalment arribem bastant cansats a Oklahoma, just per sopar i dormir...no sense visitar el pub més popular on fem varis amics i ens comencem a familiaritzar amb l'accent d'Oklahoma....uf, ara que teníem après l'accent de Missouri!!! Bona nit!!!
Ben tips seguim la ruta i decidim parar a mitja tarda en un poble a l'atzar...quin descobriment, molt millor que ahir a Chenoa!! El poble es diu Vinita, i ara sí, al entrar-hi sembla que viatgis 50 anys enrere en el temps...aqui no hi ha gaire riquesa, els cotxes són vells i la forma del poble és com un camping, tot de cases de fusta en parcel.les rectangulars, una gran part de cases estan abandonades i ruinoses, hi ha 3 o 4 barberies super antigues, botigues d'antiguitats amb tota mena de porqueries inservibes...el més bo és veure el sheriff del poble recollint la seva nena de l'escola amb el cotxe oficial, mentre condueix es beu una Pepsi i amb l'altra mà parla pel mòbil!!!
Continuem devorant quilòmetres, els últims 100 trobem el primer semi-huracà, una tormenta brutal que ens anava perseguint tot el dia i ens acaba atrapant a prop d'Oklahoma, tot i així sembla que la tormenta va cap al sud i ens deixa via lliure, parem a fer el toc en un restaurant mexicà que ens obsequia amb uns nachos (el poble es tan petit que no surt ni al mapa que portem!!), i finalment arribem bastant cansats a Oklahoma, just per sopar i dormir...no sense visitar el pub més popular on fem varis amics i ens comencem a familiaritzar amb l'accent d'Oklahoma....uf, ara que teníem après l'accent de Missouri!!! Bona nit!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada