Dia 7: Chicago - Saint Louis

Dia clau, avui comença la ruta 66, llàstima que no hem pogut descansar el que ens hagués agradat, i és que compartíem habitació amb dos xinesos....des de les 3.45 fins les 5 del matí han sonat 7 despertadors, llums oberts tota l’estona, bosses de plàstic, cremalleres, taquilles, dutxes, etc, que han posat a prova la nostra paciència de backpackers: sort que encara no hem comprat una arma! Total que agafem el subway fins l’aeroport i pillem el cotxe més espectacular que té la companyia National en stock, el Chevrolet Tahoe 4x4 amb canvi automàtic, gairebé necessitem una escala per pujar-hi!! Té molta potència però no es pot passar de 70 mph (115 km/h) com a màxim a les autopistes. L’altra cosa que sorprèn és que aquí es pot adelantar per la dreta si vols, és a dir, tothom circula i adelanta per on vol. Tot i així les carreteres semblen molt segures i tothom respecta bastant les velocitats...fins i tot nosaltres.
També sobta que els semàfors estiguin situats després dels encreuaments, això sí que ens sembla molt perillós perquè t’has de parar 20 metres abans del semàfor o t’atropellaran els cotxes que tenen verd i vénen per l’altre cantó.
Comencem la ruta direcció al sud, durant les primeres milles l’autopista 55 circula paral.lela a la ruta 66 original, que es veu ja vella i en desús...demà ja l’agafarem una estona per no perdre temps avui.
Ens parem a dinar a Chenoa, un poble típic americà ple de casetes de fusta amb el típic jardí i típic “cobert d’eines” on l’home de la casa arregla el cotxe o el talla-gespa...no hi falta la típica esglèsia presbiteriana. Anem un restaurant familiar on el tracte és exquisit tot i que no serveixen alcohol, per cert aquí ja comencen a baixar els preus moltíssim, es nota que estem entrant a l’Amèrica profunda!
La gran sorpresa del dia és l’entrada a Saint Louis creuant el Mississippi, el riu és immens i té moltíssim cabal, allà veiem el típic vaixell estil Tom Sawyer. Anem a visitar el Gateway Arch, senzill però majestuós, es tracta de un arc metàl.lic de 200 metres d’altura que simbolitza la porta de l’oest. Després fem el toc a la zona de bars, on hi ha molta música en directe, en concret ens quedem al bar Hammerstone’s, amb una cambrera molt simpàtica ;-) Per cert, descobrim el típic animal de Saint Louis, creiem que és un ocell perque habita als arbres, però el soroll que fa és entre un grill i un dinosaure! A la piscina del motel ens relaxem esperant que l’etapa de demà, de molts quilòmetres, vagi tan bé com avui. Good night!