Dia 26 : New York - Salt

Fem la darrera crònica des de l’avió i esperem penjar-la al arribar a casa, avui encara hem aprofitat el plujós matí per visitar ràpidament el Madison Square Garden i els grans magatzems més grans del món, els Macy’s, al centre de Manhattan. Això s’ha acabat, han estat 26 dies intensos, 7000 km conduits, 11 estats, 8 canvis d'hora, 5 vols en avió i 1 en helicòpter, 3 viatges en vaixell, 6 hostals, 20 motels, 5 parcs naturals, una pràctica de surf, 1 dia de bicicleta, 3 sessions de gimnàs, 4 dies de piscina i 2 de platja...

Trobarem molt a faltar / ens han agradat: les autopistes gratuites, els Hooters, els pitchers de cervesa, els llits king size, els donuts XL, poder avançar per la dreta, els Subway, el canvi automàtic del nostre Canyonero, girar a la dreta en un semàfor en vermell, no saber quin dia ni quina hora és, sopar calent per 3 dòlars, la gasolina super barata, el surf i el passeig hippy de Venice Beach, la vida nocturna de San Luis Obispo, l’emissora “80’s on 8”, el gel gratis a tot arreu, la salsa ranch, que una persona et posi la compra del supermercat en bosses de plàstic, música en viu a tot arreu, emportar-te del restaurant tot el menjar que sobra tranquil.lament, els semàfors de vianants en blanc, els motels Best Western, els esmorzars hiper calòrics, jugar a ping pong i fer la crònica abans d’anar a dormir, i les converses als hostals amb els backpackers de totes les nacionalitats...

No trobarem gens a faltar / no ens han agradat: les lliteres, els interruptors dels anys 30, les propines, les unitats de mesura com unces, lliures, peus, milles o graus Farenheit,…la llei seca en alguns pobles, que et demanin la I.D. en tots els llocs quan demanes una cervesa…, que et preguntin constantment si vols una hamburguesa quan demanes només cervesa, les tasses de WC plenes d’aigua fins adalt, les galledes de cafè transparent i els coffee creamers, els intermitents de color vermell, les chicken salads, els pancakes, les salses i mantegues per tot arreu, els esmorzars raquítics d’alguns hostals, la manera de pronunciar “thirty” o “water”, buscar cobertura de Wi-Fi desesperadament per fer l’alineació del HatTrick...

Finalment, tenim discrepàncies en si ens ha agradat o no el bèisbol, el futbol americà, els waffles per esmorzar i segurament altres coses, però en general hem coincidit bastant!

Gràcies a tots els que han seguit aquest bloc!!

Dia 25 : New York

Ens llevem tard just per veure el Barça cap a les 13.00 h, anem a la Penya Blaugrana de New York, al bar Nevada Smiths, on disfrutem d'un ambient molt divertit i d'un gran partit juntament amb els hooligans de l'Arsenal que també es reuneixen allà. A la tarda, últimes compres per gastar els darrers dòlars que ens queden a les butxaques, últimes caminades per Manhattan...casualment tornem a passar per devant del bar giratori The View on vam fer la primera cervesa de tot el viatge fa 25 dies, així que hi tornem a anar per fer una de les últimes.

Com que plou, acabem la nit a l'hostal gaudint d'un ambient molt agradable amb gent de tot el món. El proper post ja el penjarem des de Catalunya, això s'ha acabat, have a good night!!

Dia 24 : Los Angeles - New York

Dia de traspàs, això s'acaba, sortim de Venice Beach amb molt bones impressions cap a l'aeroport de Los Angeles, on tornem abans el nostre Canyonero...l'empleat de National es posa a riure quan veu el cotxe ple de fang vermellós de Monument Valley ;-)

El vol, llarg i avorrit, no té massa història...després de tres setmanes ja tornem a ser a Manhattan, quins records que ens venen al cap.

La nit, impressionant, a la famosa discoteca Webster Hall, probablement la més antiga del món (inaugurada l'any 1886) on mirem el grup The Rhodes i disfrutem d'un ambient impressionant i diferent alhora, fins altes hores de la matinada. Have a good night!

Dia 23 : Los Angeles

Per fi ens despertem amb un sol radiant i una temperatura de ple estiu, 34º! Al matí fem una mica de downtown incloent visita al famós Staples Center, pavelló on juguen Los Angeles Lakers i també els Clippers...intentem colar-nos però tampoc ens deixen entrar...després de mirar les botigues del barri llatí, ens tornem a trobar amb la grabació d’un show de TV on tampoc ens deixen participar, per tant decidim fer el cafè en un bar al costat.

Al migdia anem a Santa Monica, passegem pel magnífic Embarcadero ple d’atraccions, botigues, restaurants i fins i tot una escola de trapezistes, allà a més a més s’hi troba el punt final de la ruta 66, on fem les pertinents fotos i donem per concluida la nostra gesta d’uns 7000 km i 17 dies conduint travessant els Estats Units per 11 Estats. A continuació arriba l’últim gran plat fort del viatge, la pràctica del surf a Califòrnia...o més ben dit, l’intent de pràctica de surf. Aprofitant les immenses onades de l’Oceà Pacífic ens dirigim a la platja reservada per surfistes i ens barregem entre la gran quantitat d’especialistes locals. Això és molt divertit però massa complicat per aprendre en tan poc temps…intentem no molestar massa als altres mentre amb prou feines algú de nosaltres aconsegueix fer algunes onades mig agenollat. Amb petites contusions arreu del cos i problemes musculars de tot tipus, ens refem i aner a fer el toc pel passeig.
Acabem la nit al mític Whiskey a Go-Go, famós local on van tocar als seus inicis els The Doors, Sting, Van Morrison o Guns’n Roses, no encertem la nit ja que avui la temàtica dels concerts era de trash-metal, tot i així aguantem la tormenta sonora i ens agrada la visita al local. Have a good night!

Dia 22 : Carpinteria - Los Angeles

Sortim de Carpinteria direcció a L.A. acompanyats d’una densa boira que no ens deixa en cap moment, llàstima perque parem a fer fotos a Malibú i a Santa Monica, visitem les seves platges però la visibilitat era nul.la.

Com que és molt aviat i no podem entrar a l’hostal fins la tarda, visitem el barri de Beverly Hills i anem cap a Hollywood, on passegem enmig de les estrelles del Walk of Fame, allà veiem el Kodak Theatre on donen els Oscar, i veiem també els preparatius de l’estrena de la peli Zombie Land, que serà a la tarda. Després de fer el toc al Hooters i fer les corresponents fotos a les lletres de Hollywood, ja és hora i anem a fer Venice Beach on tenim l’hostal...està a 40 km! Los Angeles és immens, fa 100 km de longitud i té 72 barris, per anar d’un cantó a l’altre pots estar perfectament mitja hora o una hora conduint, sense comptar que a més el trànsit sol se molt dens. La platja i tot l’ambient que envolta a Venice Beach és espectacular, un ambient hippy i bohemi barrejat amb skaters, ballarins, surfistes, i culturistes que fan peses a la zona de Muscle Beach, un gimnàs a l’aire lliure muntat a la mateixa platja. Visitem els canals que donen nom a la platja, construits als anys 60 intentant imitar els canals de Venècia. Entre els canals també veiem el rodatge d’una pel.lícula anomenada Valentine’s Day, intentem colar-nos i fer d’extres però no ens deixen passar....ells s’ho perden!

Després de caminar tot el passeig de Venice Beach d’una punta a l’altre, apropant-nos a les moltíssimes paradetes, espectacles i freakismes, i sortejant tota mena de gent estrafulària que adorna el carrer, això és com una platja-manicomi, un zoo humà increïble. També es fa evident que aquí hi ha molt més culte al cos que a l’Amèrica profunda...moltíssima gent fa esport a Los Angeles i en particular a Venice Beach, des de runners a patinadores, passant per ciclistes, skaters i raperos que ballen pel passeig.

Fem uns quants tocs pel passeig, mengem ràpid i sortim pels varis pubs de la zona, ens agrada Venice Beach!! Have a good night!

Dia 21 : San Luis Obispo - Carpinteria

Amb molt bones sensacions abandonem San Luis Obispo en direcció a Santa Barbara, com que la nit ha estat una mica llarga ens aixequem més tard del compte. Les primeres poblacions que passem són conegudes per la pel.lícula "Entre Copas", també ens agrada molt la ciutat de Solbang, una petita Dinamarca amb cases i edificis a l'estil nòrdic, ple de pastisseries on caiem amb la temptació de degustar vàries de les especialitats daneses. Boníssimes! Qui ho diria, trobar aquest petit oasi europeu enmig de Califòrnia. De fet, aquest tram ens recorda molt a Catalunya, doncs abunden les vinyes, roures, pins i alzines.

Arribem a Santa Barbara a la 13.00 h. i mentre busquem motel, entrem en un bar per preguntar si poden sintonitzar el partit del Barça, quina sort! Aquesta gent tenen accés a tot via satèl.lit, així que no té cap problema per posar-nos l'exhibició de Messi, Ibrahimovic i companyia, tot menjant un deliciós entrepà. Enyoràvem veure un partit del Barça amb un bocata i una cervesa!

Tot buscant motel, decidim entrar a una casa victoriana a preguntar preu, doncs hi ha una inscripció de "Bed & Breakfast". La situació es còmica, ens trobem tots 5 asseguts en uns sofàs de luxe en un menjador "rococó", mentre l'amo ens calcula el preu de la nostra possible estància...ja ens estem acollonint...efectivament arriba al cap d'una estona calculadora en mà i al cap d'un segon ja som fora ;-)

Després de consultar 4 o 5 motels més, decidim anar al següent poble, anomenat Carpinteria, ja que pensem que amb aquest nom no pot ser tan glamourós com Santa Barbara...efectivament anem a una mena de motel mexicà molt econòmic, que a més ens ofereix tota mena de facilitats i explicacions i algun que altre insecte. Per sort, estem a "dos luces" de la platja, i podem anar "con el carro" i "parquear en la playa¨ ja que hi ha "dos cuadras de parqueo"....a més d'aprendre anglès en aquest viatge estem aprenent bastant mexicà...uns més que d'altres ;-)

Per fi arriba el gran moment, entre alguna alga i algun petit símptoma d'hipotèrmia en una platja pràcticament deserta ens banyem per primer cop en les nostres vides a l'oceà Pacífic. L'aigua és molt menys salada que la mediterrània, i la sorra és fina tipus L'Escala....estem molt contents de l'experiència. Per cert, un de nosaltres inventa una mena de surf amb el seu propi cos per aprofitar les mega-onades del Pacífic...algun dia a veure si podem fer surf de veritat!!

A la nit sopar de supermercat i de microones al motel amb ajuda del nostre amic mexicà, una cerveseta al poble mirant el partit entre els N.Y.Yankees i els L.A.Angels, tot començant a entendre les normes d'aquest esport. Have a good night!

Dia 20 : San Francisco - San Luis Obispo

Ens aixequem aviat perquè a partir de dilluns a les 8 a.m., per aparcar al carrer s’ha de pagar…quina desagradable sorpresa! Justament aquell dia tocava neteja de carrers, per tant tenim la segona recepta en el vidre del cotxe :-( Passem les nostres penes fent a la cuina de l’hostal uns pancakes amb Nutella que són l’enveja de l’hostal...tothom ens mira babejant, hehehe. Abandomen Frisco cap al sud, però abans hem de fer una mica de volta per passar pel Golden Gate, emblemàtic pont per on no havíem passat encara. Pel camí aprofitem per visitar les típiques cases de Alamo Square, també molt fotografiades…llàstima que no comptàvem amb la intensa boira, per cert també bastant característica de la ciutat, i ens quedem pràcticament sense foto del pont. Agafem la mítica carretera 101 i ens disposem a devorar quilòmetres en direcció a Monterrey, parem a la ciutat de Carmel (famosa perquè Clint Eastwood en va ser alcalde), refugi de vacances d’alta societat per la classe alta californiana...ens trobem bastant fora de joc i decidim dinar de supermercat a la platja, rodejat de gavines i corbs esperant la més mínima distracció distracció. Per cert, el sheriff ens mira amb cara pocs amics quan ens veu dinar en plan picnic i decidim no trigar gaire en abandonar el lloc...a més ens donem compte que el cotxe en realitat també estava aparcat en un lloc prohibit, per sort no tenim la tercera multa. Seguim conduint per la mítica carretera Big Sur, que ressegueix tota la costa durant 175 km, regufi de bohemis i artistes a l’època ‘beat’, però per culpa de la boira no podem disfrutar de les fantàstiques vistes. Després d’un café i un passeig per l’“embarcadero” de Cayucos, i una nova visita a una comunitat d’elefants marins (una altra mena de foques) que estaven còmodament estirades a la sorra sense fer res, arribem a on decidim fer nit, la població universitària de San Luis Obispo...quin gran descobriment!

La nit de San Luis Obispo és absolutament espectacular, coneixem moltíssima gent en els diferents pubs de la ciutat, i podem disfrutar d’una fantàstica Jam Session. Anem a dormir força tard per ser dilluns tot esquivant novament el sheriff del poble, I fent-nos la següent pregunta: “How do you pronounce ‘thirty bottles of water’?”

Dia 19: San Francisco

Si la nit de San Francisco ens va encantar, el dia no és per menys, comencem posant a prova les nostres cames pels seus carrers, amb uns desnivells de fins al 20%. Aparentment la distància que hem de caminar fins al Pier 33 és curta, però...a qui se li acudeix construir una ciutat sobre unes muntanyes tan empinades...la caminada esdevé un infern ;-) Arribem justos per embarcar al ferry on tenim una reserva per anar a Alcatraz, famosa illa-presó arxiconeguda. La visita, absolutament impressionant, és al més pur estil Hollywood, amb l’ajuda d’uns auriculars vas seguint punt per punt, cel.la per cel.la, passadís per passadís, tots els racons de la presó i ens assabentem de totes les petites històries i anècdotes que van passar entre els seus murs, com el motí on van morir varis guàrdies, o la famosa fuga de Franck Miller, immortalitzada per Clint Eastwood. Tornant de l’illa i després d’un dinar al Hard Rock Café, visitem el també famós Fishermans Wharf, un passeig amb tota d’establiments situat al costat del mar. Al final del passeig també trobem els típics lleons marins (una mena de foques) prenent el Sol, i barallant-se per guanyar la millor posició. Continuem la ruta de llocs carismàtics de San Francisco, ara el Lombard Street, el carrer més sinuós dels Estats Units, amb un pendent de 27º i 8 revolts creats expressament per salvar el pendent i poder-hi circular. Tot seguit toca visitar Haight Ashbury, zona hippy per excel.lència, on va començar aquest moviment als anys 60. Està ple de botigues de roba, tatuatges, piercings, cafès i bars, una zona molt al estil Camden Town. Després d’un ràpid volt pel Chinatown més gran del món anem a descansar a l’hostal, decidim fer uns crêpes i no sortim, farem uns billars, futbolins i cervesetes a la zona d’oci de l’hostal, on coneixem molts backpackers d’arreu del món. És un lloc ideal per intercanviar impressions sobre ciutats, viatges i anècdotes. Have a good night!

Dia 18 : Mammoth Lakes - San Francisco (Yosemite Nat.Park)

Avui ha estat l’etapa més dura i llarga de totes, però ha valgut la pena cada minut del dia, que comença sortint de Mammoth Lakes, decidim desviar-nos de la ruta prevista a Yosemite per anar a visitar un dels pobles fantasma més famosos dels Estats Units, el poble de Bodie, que havia tingut més de 10.000 habitants i 65 saloons durant l’èoca de la febre de l’or que va haver-hi a Califòrnia a mitjans de segle XIX. El poble, pel que ens diuen, va ser definitivament abandonat al 1937 degut a un incendi, però ja gairebé no hi quedaven habitants, al igual que molts dels pobles d’aquesta zona nascuts a aquesta època, ja que al esgotar-se l’or la gent va anar marxant. El poble en sí ens decep una mica perquè ens pensàvem que seria més espectacular, però manté les cases de fusta mig derruides de l’època i molts llocs curiosos com botigues de queviures amb llaunes de conserva rovellades, l’esglèsia gairebé intacta, etc, així com utensilis de la mina com pales i tota mena de ferralla. Si més no, ha estat curiós...

Ara sí, agafem camí de Yosemite, un parc natural immens amb enormes muntanyes i parets de granit enmig de pins, abets i sequoyas, els mil.lenaris arbres gegants. El primer que ens diuen a l’entrar al parc és que anem amb compte amb el menjar perquè hi ha molts óssos rondant, així que immedatament obrim les patates i els Donettes per picar, a veure si satisfem la nostra curiositat sobre aquests animals.

El parc, evidentment, és interminable en un dia, fins i tot en dos o tres, però a ritme d’esprint anem mirant un i altre lloc sense parar, fins arribar a la joia de la corona, el Gran Capitán, la famosa paret vertical de 1.000 metres, somni de tot escalador. Després d’alguns punts més, l’última parada que fem és a la zona de las sequoyas, on podem veure els arbres més alts i vells del planeta, alguns d’ells per desgràcia mig cremats pel recent incendi que ha afectat part del parc aquest estiu.
Com que volem anar a San Francisco des del sud de Yosemite, el GPS, que s’ha portat tan bé durant tot el viatge, ens fa una brometa i ens fa passar per camins de bosc, baixant pel dret de Yosemite durant 45 km, amb la sensació d’anar totalment a la deriva i que no haguéssim pogut escriure mai aquesta crònica ;-) Després de mitja hora de bosc, i de pujades i baixades, trobem uns caçadors de cèrvols, sorpresos, que ens indiquen, entre rialles, que efectivament també es pot anar per aquest camí a San Francisco ;-)

Ara ja ho hem fet, acabem de sortir per aquí, amb la satisfacció d’haver passat per una carretera que pocs turistes hauran vist...;-) un cop arribats a la carretera de Merced, per fi asfaltada i sense necessitat de 4x4 (gràcies Canyonero!) ho celebrem brindant amb cerveses...ja queda poc per San Francisco.
Dos hores més tard, entrada triomfal pel Bay Bridge, ens sorprèn el canvi d’actitud dels conductors i de tot en general, més mediterrani, en el paisatge, la gent i molts costums, tenim certa sensació de familiaritat. Ens registrem a l’hostal i, com que és dissabte nit, anem a la zona de North Wave, a Little Italy, on abunden els restaurants i pubs musicals…perdent-nos abans per un barri no del tot recomanable, al més pur estil “afores de Las Vegas”. Ens encanta el local The Knockout, on veiem un grup anomenat Fast Times, una mena d’”Orquesta Di-Versiones” que fa versions de famosos temes dels 80. La tornada a l’hostal, molt divertida pels tobogans de San Francisco...have a good night!!

Dia 17 : Las Vegas - Mammoth Lakes (Death Valley)

Quan decidim sortir de Las Vegas al matí ens trobem amb una sorpresa a la porta de l’hostal, un yonki a terra i bastants policies intentant reanimar-lo...de cop i volta apareixen ambulància i bombers...l’altra cara de Las Vegas!

Abandonem la ciutat del pecat en direcció a l’oest, hem triat l’opció de travessar el Death Valley perquè ens sembla més emocionant creuant el famós desert i passar pel “Lower Point”, el punt més baix i calurós d’Amèrica, situat a 82 metres sota el nivell del mar. Ens aprivisionem de molts litres d’aigua, menjar i gasolina per si de cas, i comencem a devorar quilòmetres...cap al migdia, després de recórrer ja mig desert, la temperatura comença a arribar a cotes alarmants, superem els 45ºC, l’aparença ja és de desert, i a més el motor es comença a escalfar. Baixem l’aire condicionat i més tard sortim a fer fotos i notar l’ambient...brutal!! La sensació d’afogament és palpable, i a més l’entorn acompanya, és tètric i desolador, estem ja al Badwater, un infinit llac de sal completament sec, aguantem durant 10 minuts i tornem al cotxe ràpidament...prou fotos!!
Constantment el paisatge va canviant, durant una estona hi ha desert, després hi ha zones de sal, després hi ha muntanyes sense vegetació, i finalment ens sorprèn un paisatge més propi d’un altre planeta, tot és de color vermellós i completament sec. Després d’algunes últimes pujades que fan patir de valent el motor del cotxe, comencem a veure la llum, el paisatge ja és verd, fa estona que hem entrat a Califòrnia i el nostre destí, Mammoth Lakes, està situat a moltíssima alçada, gairebé 2000 metres sobre el nivell del mar, un encantador poble on totes les cases estan rodejades d’arbres, a més passem dels 45ºC del Death Valley als 15ºC de Mammoth Lakes en poc menys de 3 hores.

A l’hostal un indivinidu una mica pesat torna a posar a prova el nostre nivell d’anglès, l’accent californià és definitivament el més difícil d’entendre de tots. El tipus ens confón amb uns ciclistes professionals ja que demà hi ha una cursa televisada de BTT al poble. El dia acaba amb altres dos personatges anecdòtics, el primer és el conserge del motel que, intuïm, ha treballat les 16 hores seguides que hem estat allà....l’altra és la cambrera pagesota del bar del poble on anem a sopar. Have a good night!

Dia 16 : Las Vegas

WHAT HAPPENED IN VEGAS...STAYS IN VEGAS!!

Dia 15 : Williams - Las Vegas (del Grand Canyon al Bellagio)

Sortim aviat de Williams perquè avui és un altre dels grandíssims plats forts del viatge, sobrevolarem en helicòpter el majestuós Grand Canyon. Tenim hora a les 11 i per fer temps anem a uns quants miradors de diferents zones…comencen els nervis, ja és l’hora i anem a fer el check-in, ens pesen un per un en una bàscula abans de pujar per adjudicar-nos els seients de forma que el pes de l’helicòpter estigui equilibrat, després l’espera es fa eterna…de lluny veiem un petit incendi però també comença a ploure…xops i carregats d’il.lusions per fi pugem a l’helicòpter, ens posems els cascos i els micròfons i a volar!! Cap de nosaltres havia pujat en helicòpter i això encara fa més especial el vol sobre el canyó, que ja es sobrenatural de per si. El vol dura 30 minuts que se’ns fan evidentment curtíssims, només trobem a faltar alguna pirueta o descens picat pel canyó, però ha valgut la pena, no es pot compendre la seva immensitat si no es mira des de les altures.

Amb l’adrenalina al màxim pugem al cotxe, que Las Vegas ens espera, ens queden 3 hores de camí fins a la ciutat del pecat. A mig camí parem a estirar les cames a la famosa presa Hoover, titànica construcció que també hem vist en moltes pelis.
Ara sí, cap a les 6 entrem a Las Vegas, ens registrem a l’hostal en zona de yonkis, a les afores de la ciutat, nosaltres l’anomenem zona “Thriller” perquè sona aquesta cançó mentre apareixen homeless amb aspecte de zombis per tots costats.

Ens canviem ràpid i anem al centre en cotxe, ben mudats cap al Bellagio, famós hotel per la peli Ocean’s Eleven. Com que no sabem com funciona ens guiem pel que hem vist al cinema, i ens fotem a la mateixa porta de l’hotel amb el cotxe a veure si és veritat que et ve un “botones” aparca-cotxes...funciona!! Apareix un empleat, ens pregunta si som clients i li diguem que sí, que anem a sopar i al casino...li donem les claus, ens dóna un ticket i tot ok, com mola, entrada triomfal al millor casino de Las Vegas!! Per cert, a sobre tenim la sort de veure just en aquell moment el famós espectacle de les fonts del Bellagio, utòpic!!

Com que la gana ens apreta decidim no atracar el casino i atracar el buffet lliure de l’hotel…un buffet de classe mundial ;-) Hi ha de tot…sushi, menjar africà, peix de tot tipus, cranc, gambes, tota de mena de carns al tall, i un assortit interminable de pastisseria artesanal...increïble! Un altre cop tornem a sortir rodant del restaurant, donem uns volts pels famosos casinos, que són com parcs temàtics, com el Venetian (recreant interiorment els canals i gòndoles venecianes), el Paris (amb torre Eiffel inclosa), el New York New York (amb Empire State inclós), el Caesar, i el Treasure Island on també tenim l’oportunitat de veure un espectacular show de vaixells pirates, focs artificials i trapecistes. També visitem la famosa pantalla de plasma més gran del món, el Fremont Street Experience, on veiem l’espectacle que fan a cada hora.

La nit promet ser llarga...